Els Raspalls som l'equip format per les persones(o playmobils) que estem fent el mòdul d'enregistrament de dades, dins el curs d'administració de l'Aula Sant Feliu.
La nostra professora (La Grandma) és la que ens ha creat aquests avatars tan xulos i ens ha ensenyat moltíssimes coses, relacionades amb la creació de dades o no.. totes molt interessants. També hem après i hem rigut molt jugant.
Moltes gràcies Grandma i Raspalls per aquesta experiència.
AQUÍ TENIU UN BREU VÍDEO DE PRESENTACIÓ DEL NOSTRE EQUIP
L’Escola Massana és el centre municipal d’Art i Disseny de la ciutat de Barcelona. Inicia la seva tasca pedagògica el 14 de gener de 1929 fruit del llegat del filantrop barceloní Agustí Massana.
La seva pedagogia es desplega a partir de diferents plans d’estudis, essent un centre únic i integral de referència en l’ensenyament de les arts i del disseny.
El Saadawi (que significa 'regal') neix el 27 d'octubre de 1931 al petit poble de Kafr Tahl, a la província d'Al-Kalyoubeya, població propera a riu Nil, al Delta nord del Caire.
Nawal El Saadawi és la segona de nou germans que, sense excepció, reben educació fins arribar a la universitat. La seva mare, Zaynab Hamen, creia en la necessitat d'educar no només als homes sinó també a les seves filles, el que compartia també, d'alguna manera, el seu pare. Va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria.
Als sis anys, el 1937, se li practica l'ablació del clítoris, una tortura que marcà la seva vida i la seva obra.
El 1972 va escriure el llibre 'Dones i Sexe', en què va denunciar la pràctica de la mutilació genital femenina, el que la va portar a perdre el seu treball com a directora general de Salut Pública de govern egipci.
Vivia a les afores de Vimbodí a una caseta de pedra, la Sínia de Cal Pep Nen, quan un dia que tornava de veremar em vaig trobar a la porta una panera de vímet amb una nota. No deia qui era, només el carrer i número de casa. Vaig agafar el cotxe i vaig anar a trobar-lo. Era l’Isidru Grau, de 89 anys, l’últim cisteller del poble que volia que li donés vímets del salze de la Sínia. En aquell moment em va sortir un “jo et dono el vímet i tu me n’ensenyes”.
Anna Sínia, es dedica a la cistelleria des del 2004, com a deixebla d'Isidro Grau, a Vimbodí i a Poblet (Conca de Barberà). Des de llavors la vida se li ha teixit entre la muntanya i la sarga. Venint del món de l'agroecologia, amb la cistelleria va trobar el lligam màgic entre els avantpassats i el compromís social i natural que necessitava per a donar sentit a la vida. Ha col·laborat amb el GEPEC (grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans), el Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet i altres col·lectius i associacions relacionades amb el món rural i l'ecologia, en la divulgació de la cistelleria des de la vessant de la cultura popular, del desenvolupament rural, de l'ecologia i del medi ambient.
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993, la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida.
Ja en el temps de la Guerra civil va salvar un camió ple de llibres del fons de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès i els originals del Calaix de sastre (s. XVIII), propietat de la família benestant a la qual pertanyia el Palau Falguera, edifici emblemàtic de Sant Feliu de Llobregat. Mai va deixar la tasca literària escrivint i publicant obres en Jocs Florals, concursos literaris i festes populars.
Durant el període franquista va anar aprofitant totes les ocasions d'escriure en català al setmanari local Alba, a més de participar activament en la campanya Pro Altar de la Mare de Déu de Montserrat que s'havia de construir a la llavors parròquia, avui catedral, de Sant Llorenç, fent guions radiofònics de temes montserratins. També va escriure obres de teatre representades per grups locals al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat i va fer classes particulars de català semiclandestines a qui en volia, lectures de poemes en reunions literàries, etc.
El 1974 va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia; l'any 1976 presidí l'Associació de Veïns Can Nadal i el 1977 va ser presidenta del Centre Parroquial. L'any 1990 posà en marxa la Tertúlia Literària a Sant Feliu de Llobregat, i mai va deixar de participar en actes literaris, visites a escoles, xerrades. Així, a més dels homenatges institucionals, l'any 2004 l'Associació del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat va aprovar la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall.
